Catalana de Telecomunicacions Societat Operadora de Xarxes, S.A. és, des de l'1 de maig de 1998, el subministrador tecnològic de l'Anella Científica, que connecta les institucions ressenyades a dalt. Telefónica s'havia encarregat de la instal·lació i el manteniment de l'antiga Anella des del desembre de 1993 i fins a la data mencionada.

En aquell moment l'Anella es basava en la tecnologia ATM sobre una xarxa de transport SDH. La capacitat de commutació disponible era de 6,4 Gbps i els accessos eren de 2, 34 o 155 Mbps. Els serveis que es proporcionaven eren: Frame Relay a 2 Mbps, i ATM a 34 Mbps i 155 Mbps. A més a més, també s'oferia Interworking ATM/Frame Relay.

Es tractava d'una xarxa dissenyada amb un MTBF elevat, i que disposava de protecció elèctrica amb bateries i grups electrògens, protecció APS (1+1 amb camins físics diferents) i PPS.

L'Anella estava suportada per una xarxa de més de 90 km de fibra òptica estesa a la ciutat de Barcelona. Sobre aquesta infraestructura física s'hi havia implementat una xarxa de transport basada en tecnologia SDH, consistent en 2 anells a 2,5 Gbps (principal i secundari) que discorrien per traçats diferents, i que permetien, en cas de tall de l'anell principal, disposar d'un camí alternatiu (vegeu TERAFLOP núm. 32). És precisament aquesta característica la que dotava els accessos a l'Anella d'una alta disponibilitat.

El disseny de la xarxa es va fer intentant que l'estructura aprofités al màxim l'amplada de banda disponible, sense crear camins predeterminats que restringissin aquesta amplada de banda.

De cara a equipar l'Anella Científica i les institucions connectades, es va fer un gran esforç per integrar equips de diferents fabricants. Així, per exemple, s'utilitzaven equips de: Fore, CISCO, Lucent Technologies... Això es va fer perquè algunes institucions que ja tenien els seus equips comprats els poguessin aprofitar.

Les principals aplicacions de l'Anella estaven relacionades amb la transmissió de tot tipus d'informació digital, incloent-hi les imatges ja fossin estàtiques o en moviment. Per exemple: videoconferència, visualitzacions generades per ordinador i la representació dels resultats experimentals. Tot això obria un ampli ventall de possibles utilitzacions que els mateixos usuaris anaven desenvolupant. En aquest sentit, l'Anella és una plataforma ideal per al desenvolupament de nous projectes i serveis, tots ells amb l'objectiu de procurar que a Catalunya es pugui desenvolupar una recerca en unes condicions òptimes de treball.

A l'Anella Científica, a més de les que hi són connectades directament, accedeixen altres institucions i centres de recerca de tot Catalunya. En la darrera fase de l'Anella ATM hi havia 41 institucions que s'hi connectaven mitjançant algun dels 27 punts d'accés.

---

Última actualització: CP, 01-03-06