Benvinguda
L'Anella Científica DQDB 
Amb l'objectiu de crear una xarxa de comunicacions d'altes
prestacions que connectés els principals centres de
recerca de Catalunya amb el CESCA, la Fundació
Catalana per a la Recerca signà l'abril del 1993 un
acord amb Telefónica per a la
instal·lació d'una xarxa que rebé el nom
d'"Anella Científica". La xarxa quedà totalment
operativa el desembre del 1993 i va estar en funcionament
fins al maig de 1998, amb l'entrada en servei d'una nova
Anella
Científica.
Físicament, l'Anella es basava en un cablejat de fibra òptica estès per Telefónica a les àrees del Barcelonès i del Vallès dotat d'una capacitat de transmissió de 34 Mbps.
Els punts d'accés a
l'Anella eren els següents:
- Fundació Catalana per a la Recerca
- Universitat de Barcelona
- Universitat Autònoma de Barcelona
- Universitat Politècnica de Catalunya
- Universitat Pompeu Fabra
- Hospital Vall d'Hebron
- U.D.I.A.T.
- Universitat Oberta de Catalunya
- CESCA
Els accesos a l'Anella de la Universitat de Girona, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Lleida es realitzaven mitjançant uns circuits Frame Relay de 2 Mbps establers amb la xarxa de radioenllaços del Centre de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya.
A través d'aquests punts d'accés es van arribar a connectar aproximadament mig centenar d'institucions. L'abril de 1998 aquestes institucions eren:
| Institució | Velocitat d'accés | Punt d'accés | Tipus de connexió | |
| FCR | Fundació Catalana per a la Recerca | 10 Mbps | FCR | Anella |
| CINET | Connexió a Internet | 10 Mbps | FCR | Anella |
| IRTA | Institut de Recerca en Tecnologies Agroalimentàries (Barcelona) | 64 Kbps | FCR | Punt a punt |
| IJA | Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera | 10 Mbps | UB | Anella |
| CID | Centre d'Investigació i Desenvolupament | 10 Mbps | UB | Anella |
| UB | Universitat de Barcelona | 10 Mbps | UB | Anella |
| ICM | Institut de Ciències del Mar | 64 Kbps | UB | Punt a punt |
| CSIC | Delegació CSIC Catalunya | 64 Kbps | UB | RDSI |
| IFAE | Institut de Física d'Altes Energies | 10 Mbps | UAB | Anella |
| CNM | Centre Nacional de Microelectrònica | 10 Mbps | UAB | Anella |
| ICMAB | Institut de Ciències de Materials de Barcelona | 10 Mbps | UAB | Anella |
| IIIA | Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial | 10 Mbps | UAB | Anella |
| CRM | Centre de Recerca Matemàtica | 10 Mbps | UAB | Anella |
| UAB | Universitat Autònoma de Barcelona | 10 Mbps | UAB | Anella |
| IMIM | Institut Municipal d'Investigació Mèdica | 2 Mbps | UPF | Punt a punt |
| CEAB | Centre d'Estudis Avançats de Blanes | 64 Kbps | UAB (IIIA) | Punt a punt |
| UPC | Universitat Politècnica de Catalunya | 10 Mbps | UPC | Anella |
| UPF | Universitat Pompeu Fabra | 10 Mbps | UPF | Anella |
| IRTA | Institut de Recerca en Tecnologies Agroalimentàries (Girona) | 64 Kbps | UdG | Punt a punt |
| IRTA | Institut de Recerca en Tecnologies Agroalimentàries (Tarragona) | 64 Kbps | URV | Punt a punt |
| IRTA | Institut de Recerca en Tecnologies Agroalimentàries (Lleida) | 64 Kbps | UdL | Punt a punt |
| UOC | Universitat Oberta de Catalunya | 10 Mbps | UOC | Anella |
| HGVH | Hospital General de la Vall d'Hebron | 10 Mbps | HGVH | Anella |
| EIS | Escola d'Informàtica de Sabadell | 10 Mbps | UDIAT | Anella |
| CHPT | Consorci Hospitalari Parc Taulí | 10 Mbps | UDIAT | Anella |
| UDIAT | Unitat de Diagnòstic per la Imatge d'Alta Tecnologia | 10 Mbps | UDIAT | Anella |
| CESCA | Centre de Supercomputació de Catalunya | 10 Mbps | CESCA | Anella |
| IEEC | Institut d'Estudis Espacials de Catalunya | 10 Mbps | CESCA | Anella |
| CBUC | Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya | 10 Mbps | CESCA | Anella |
| RedIRIS | Red de Interconexión de Recursos Informáticos | 10 Mbps | CESCA | Anella |
| UdG | Universitat de Girona | 2 Mbps | CESCA | Radioenllaç |
| URV | Universitat Rovira i Virgili | 2 Mbps | CESCA | Radioenllaç |
| UdL | Universitat de Lleida | 2 Mbps | CESCA | Radioenllaç |
| CIGCAT | Centre
Informàtic de la Generalitat de Catalunya (Xarxa de Biblioteques del Departament de Cultura) |
2 Mbps | CESCA | Radioenllaç |
| XTEC (PIE) | Xarxa Telemàtica
d'Ensenyament de Catalunya (Projecte d'Informàtica Educativa) |
2 Mbps | CESCA | Radioenllaç |
| SCS | Servei Català de la Salut | 256 Kbps | CESCA | Punt a punt |
| URL | Universitat Ramon Llull | 256 Kbps | CESCA (RedIRIS) | Punt a punt |
| HJ23 | Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII | 256 Kbps | CESCA (RedIRIS) | Punt a punt |
| ESADE | Escuela Superior de Dirección y Administración de Empresas | 64 Kbps | CESCA (RedIRIS) | Punt a punt |
| IRO | Institut de Recerca Oncològica | 64 Kbps | CESCA (RedIRIS) | Punt a punt |
| IEC | Institut d'Estudis Catalans | 64 Kbps | CESCA (RedIRIS) | Punt a punt |
| IESE | Instituto de Estudios Superiores de Empresa | 64 Kbps | CESCA (RedIRIS) | Punt a punt |
| EUSS | Escoles Universitàries Salesianes de Sarrià | 64 Kbps | CESCA (RedIRIS) | Punt a punt |
| DEXEUS | Institut Dexeus | 64 Kbps | CESCA (RedIRIS) | Punt a punt |
| ICC | Institut Cartogràfic de Catalunya | 64 Kbps | CESCA (RedIRIS) | Punt a punt |
| IESC | Institut d'Estadística de Catalunya | 64 Kbps | CESCA (RedIRIS) | Punt a punt |
| HSP | Hospital de Sant Pau | 64 Kbps | CESCA | Punt a punt |
| ICTA | Institut de Telemàtica Aplicada | 64 Kbps | CESCA | Punt a punt |
| IMS | Institut Municipal de la Salut | 64 Kbps | CESCA | Punt a punt |
| DIBA | Diputació de
Barcelona (Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona) |
64 Kbps | CESCA |
Punt a punt |
| HGV | Hospital General de Vic | 64 Kbps | CESCA | XDSI |
| TERMCAT | Terminologia del Català | 64 Kbps | CESCA | XDSI |
| CCGC | Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya | 9.6 Kbps | CESCA | X.25 |
És important tenir en compte que l'Anella Científica fou la primera xarxa d'alta velocitat per a l'ús científic instal·lada a l'Estat i una de les primeres d'Europa. Actualment l'Anella és una de les xarxes que connecten a més usuaris i que transmeten un major volum de tràfic real com podeu veure al recull d'estadístiques.
Tecnologia de l'Anella Científica.L'Anella era una xarxa informàtica MAN de tipus DQDB. Aquest tipus de xarxes es van dissenyar en el seu moment per interconnectar les Xarxes d'Àrea Local (LAN) com a solucions tècniques que oferien menors costos i més fiabilitat que les connexions per circuits dedicats punt a punt.
Una MAN pot definir-se com una xarxa digital de comunicacions d'alta velocitat, capaç d'integrar diversos tipus de tràfic, incloent serveis en temps real, com veu i vídeo, capaç d'oferir commutació distribuïda entre punts ubicats en àrees geogràfiques de cobertura metropolitana (100 km. o més) i amb alta fiabilitat davant talls del cable o avaries en nodes de la xarxa.
L'arquitectura DQDB es basa en subxarxes formades per dos busos unidireccionals amb sentits de transmissió oposats que permeten establir comunicacions full-duplex entre els nodes que connecta. És a dir, els usuaris s'interconnecten mitjançant cables òptics en estructura d'anells, si bé el tràfic entrant i sortint s'organitza en forma de bus. Davant un trencament del cable de fibra òptica o d'un problema en un dels nodes, la distribució de tràfic es reconfigura de manera automàtica, assegurant una alta connectivitat i robustesa davant les avaries.
Les principals característiques de l'arquitectura DQDB són:
- - Utilitza els equips convencionals de transmissió digital (34 i 140 Mbps).
- - Comparteix de manera flexible els medis de transmissió per serveis síncrons i asíncrons.
- - Segueix el pla de numeració E.164 del CCITT per XDSI.
- - L'estructura de la trama de transmissió és compatible amb la XDSI-BA.
- - Proporciona seguretat d'accés i privadesa de les dades d'usuari, permetent crear grups tancats d'usuari i xarxes privades virtuals.
- - Té les propietats de disponibilitat, fiabilitat, gestió, manteniment i prestació de serveis requerides per les xarxes públiques.
- - Disposa de funcions d'operació, administració i manteniment, per al seu control integrables en el sistema públic de gestió existent.
- - Disposa de funcions de tarificació que permeten l'adopció de qualsevol política de tarifes.
- - La seva arquitectura és fiable, i disposa de mecanismes de reconfiguració automàtica en cas d'avaria. Tanmateix té una gran flexibilitat topològica que permet optimitzar la utilització dels recursos de transmissió.
En una xarxa MAN es poden emprar simultàniament la majoria de protocols habitualment implementats a les xarxes locals (DECNET, IPX...). En el cas concret de l'Anella el protocol TCP/IP (característic de les xarxes Internet) es l'utilitzat majoritàriament per a comunicar-se entre els diversos punts d'accés.
