Juliol 2003

4: Convocatòria de ponències per a la TSIUC'03
9: Primera tesi de la Universitat de València al TDX
16: Nexica es connecta al CATNIX
21: L'Agència de Salut Pública de Barcelona, a 10 Mbps
22: CESCA i CESGA creen un Grid de supercomputadors per a ús científic
25: Oferta pel Servei d'Accés Remot, la connexió des de casa a través de l'Anella
25: Allotjat equipament informàtic per al projecte Nodat
25: Estudiar a Catalunya, web hostatjat

Convocatòria de ponències per a la TSIUC'03

S'obre el termini per a la presentació de ponències per a la Trobada dels Serveis Informàtics de les Universitats de Catalunya (TSIUC) d'enguany.

La TSIUC és un fòrum creat perquè, un cop l'any, els membres dels serveis informàtics de les universitats de Catalunya puguin reflexionar i discutir sobre un tema que els involucra. La TSIUC d'enguany tractarà el rol estratègic de les TIC a les universitats i es farà el 27 de novembre a la UPC. El termini per presentar ponències acaba el 15 de setembre.

Els interessats en fer una proposta, poseu-vos en contacte amb promocio@cesca.es.

Primera tesi de la Universitat de València al TDX

La Universitat de València (UV) va introduir el passat 9 de juliol la seva primera tesi doctoral al servidor Tesis Doctorals en Xarxa (TDX), després que aquesta universitat signés el conveni per a la seva incorporació el passat 30 d'abril amb l'objectiu de difondre electrònicament les seves tesis doctorals. "La Universitat de València produeix unes 350 tesis doctorals a l'any que, gràcies a aquest conveni, posarà a disposició de tothom per contribuir a l'avanç científic i tecnològic", afirma el rector de la UV, Francisco Tomás.

La primera tesi introduïda per aquesta universitat ha estat "Procesado de imágenes por técnicas de multiplexado. Aplicación al reconocimiento de objetos tridimensionales", del doctorand José Juan Esteve i dirigida pels doctors Carlos Ferreira i Javier García Monreal, del departament d'Òptica de la facultat de Física.

El servidor TDX permet la consulta lliure a través de la xarxa Internet del text complet de les tesis, així com fer cerques per autor, títol, matèria de la tesi, universitat on s'ha llegit, etc. Els objectius d'aquest servei, coordinat pel CBUC i el CESCA, i patrocinat pel Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, són difondre, arreu del món i a través d'Internet, els resultats de la recerca universitària; oferir als autors de les tesis una eina que incrementa l'accés i la visibilitat del seu treball; millorar el control bibliogràfic de les tesis; impulsar l'edició electrònica i les biblioteques digitals, i incentivar la creació i l'ús de la producció científica pròpia.

Actualment, participen en aquest servei pioner a l'Estat espanyol onze universitats: UB, UAB, UPC, UPF, UdG, UdL, URV, UOC, UJI, UIB i UV. El TDX forma part de la iniciativa internacional Biblioteca Digital en Xarxa de Tesis Doctorals i Tesines (NDLTD), en la qual participen 182 membres d'arreu del món.

"L'anàlisi i processament automàtic d'imatges té una vital importància per a la visió robòtica, la inspecció industrial i el control de qualitat, com ho demostra la creixent incorporació de mètodes d'anàlisi d'imatge a la indústria", afirmen els directors de la tesi. "En aquest treball es descriuen nous mètodes per realitzar òpticament i en paral·lel múltiples operacions de processament simultànies. Així, es potencia la inherent velocitat de càlcul que permeten els sistemes òptics de processament. Cal destacar l'aplicació que s'ha realitzat per a l'adquisició d'imatges tridimensionals. En aquest camp s'han presentat mètodes capaços de detectar un objecte tridimensional de forma automàtica i a altíssima velocitat, amb independència de la seva orientació i grandària", conclouen els directors del treball.

Nexica es connecta al CATNIX

El secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació i president del CATNIX, Jordi Alvinyà, i el gerent de Nexica, Jordi Mas, han signat el conveni d'incorporació de Nexica al Punt Neutre d'Internet a Catalunya (CATNIX). Aquest proveïdor d'Internet (ISP) s'hi ha connectat mitjançant una línia de 2 Mbps.

Segons Jordi Mas, "la incorporació de Nexica al CATNIX suposa una important millora en la qualitat del servei ofert als nostres clients, com a proveïdors de serveis d'Internet. A més, avala el nostre compromís de millora constant del servei i ens permet assegurar un creixement i expansió de l'empresa, que ha estat de manera continuada durant els darrers anys, oferint acords de nivell de servei més elevats".

Amb la incorporació de Nexica al CATNIX, ja són 16 els operadors i ISP que intercanvien tràfic al punt neutre.

L'Agència de Salut Pública de Barcelona, a 10 Mbps

L'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) va augmentar la seva velocitat d'accés a l'Anella Científica a 10 megabits per segon (Mbps) el passat 21 de juliol. Aquest increment de cabal li permet "disposar de noves funcionalitats com videoconferència via IP, connexió de les seus amb altres edificis perifèrics mitjançant xarxes privades virtuals i posada en marxa de nous serveis web, entre altres" explica el gerent de l'ASPB, Joan Guix i Oliver.

L'ASPB va començar a funcionar l'1 de gener de 2003, després de la signatura de Convenis entre la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona, que han fet que l'anterior Institut Municipal de Salut Pública es converteixi en l'Agència de Salut Pública de Barcelona, incorporant també funcions i serveis procedents del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat. Aquesta Agència prové de dues entitats centenàries: el Laboratori Municipal de Barcelona, fundat el 1889, i l'Institut Municipal d'Higiene, fundat el 1891. La seva combinació, conjuntament amb altres serveis i estructures, configura els serveis municipals de salut pública, aplegats als anys vuitanta -després de la recuperació de la democràcia municipal- dins de l'Àrea de Salut Pública. L'any 1997 es va transformar en Institut Municipal amb personalitat jurídica pròpia i, des de principis del 2003, en l'Agència de Salut Pública de Barcelona.

La missió de l'Agència és vetllar per la salut dels ciutadans i visitants de Barcelona, especialment a través de la valoració de les necessitats de salut de la població general, el desenvolupament de polítiques i accions de prevenció i control de malalties i de promoció i protecció de la salut, la garantia de l'equitat en l'accés dels ciutadans als serveis que els permetin mantenir i millorar el seu estat de salut i la contribució al desenvolupament d'un entorn ambiental i social sostenible per a la salut. L'ASPB s'estructura en les quatre grans branques de producció de serveis següents: l'Institut de Seguretat Alimentària i Salubritat, el Laboratori, l'Institut de Medicina i Salut i l'Institut per a la Prevenció i Atenció a les Drogodependències.

Les tasques de l'Agència són essencialment activitats de salut pública amb un grau molt elevat d'interacció amb els serveis assistencials. És el cas de les activitats de vigilància epidemiològica, que obliguen a una interrelació estreta amb els serveis mèdics per a la detecció de casos i per garantir-ne el control i l'eventual guariment (com les activitats de vigilància i control de la malaltia meningocòccica, de la tuberculosi...). També activitats que faciliten la integració d'accions preventives en la praxi assistencial (Pla de vacunació continuada, accions de suport a les accions d'educació sanitària i prevenció individual...).

L'ASPB es va connectar a l'Anella l'any 1995 amb un cabal de 64 Kbps, que va ampliar al 2001 a 512 Kbps. Com explica Joan Guix, "la connexió a Internet mitjançant l´Anella Científica d'ençà el 1995 ha contribuït de manera important al desenvolupament de l´activitat de la institució sobretot en la col·laboració en projectes de recerca amb altres institucions, l´accés a informació rellevant de la comunitat acadèmica i de recerca i l'oferta d´informació en els àmbits de la Salut Pública".

CESCA i CESGA creen un Grid de supercomputadors per a ús científic

El Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA), a Barcelona, i el Centro de Supercomputación de Galicia (CESGA), a Santiago de Compostela, han aconseguit unir amb èxit la potència dels supercomputadors de major capacitat de càlcul que gestionen per donar solució a grups de recerca que requereixen accedir a volums de dades ingents i tenen necessitats de computació molt elevades. Aquest sistema d'interconnexió de màquines permetrà als usuaris d'ambdós centres abordar problemes de gran envergadura.

El passat 22 de juliol es va dur a terme la primera experiència d'interconnexió de les màquines per a la resolució d'un problema de càlcul real. Per a la realització d'aquesta experiència de producció s'han unit les capacitats de dos servidors d'altes prestacions Alpha Server HPC320 de la casa Hewlett-Packard. Cadascun d'aquests servidors compta amb 32 processadors. La potència punta combinada obtinguda amb la creació d'aquest Grid és de 117,31 Gflop/s, equivalent a la capacitat d'executar fins a un màxim de 117.310 milions d'operacions de coma flotant per segon. La potència de càlcul d'ambdós sistemes ha permès acabar en 9 hores una simulació que usant un servidor departamental tardaria totes les hores d'1 mes treballant ininterrompudament. Per a completar el càlcul, s'han usat més de 64 gigabytes (GB) de memòria i s'han intercanviat entre ambdós centres a través de la nova xarxa d'investigació estatal RedIRIS, 8 GB de dades, l'equivalent a 2 DVDs complets.

Ambdós supercomputadors, l'un situat a Santiago de Compostela i l'altre a Barcelona, han treballat conjuntament i a ple rendiment durant 9 hores en tasques relacionades amb el disseny automàtic de controladors per a robots autònoms. Aquest problema, de gran cost computacional, està essent abordat pel Grupo de Sistemas Autónomos (GSA) de la Universidade da Coruña, dirigit per Richard Duro Fernández, per al qual han desenvolupat l'aplicació SEVEN, utilitzada en aquesta experiència.

L'operativitat d'aquest Grid és possible en bona mesura gràcies a les xarxes de banda ampla que interconnecten tots dos Centres, l'Anella Científica a Catalunya, la Rede de Ciencia e Tecnoloxía a Galícia i la xarxa estatal RedIRIS. Comptar amb aquestes xarxes ha permès connectar ambdues màquines a través de línies amb amplades de banda de 2,5 gigabits per segon (Gbps).

"La col·laboració entre ambdós Centres s'ha fet més estreta en els últims anys", explica el director del CESCA, Miquel Huguet. "Ja al 2000, vam signar un acord per facilitar l'accés dels nostres respectius investigadors als recursos d'ambdós Centres." El director del CESGA, Javier García Tobío, afegeix que "mitjançant la tecnologia Grid, l'ús compartit de recursos és molt més amigable i facilitarà als nostres usuaris avançar en les seves investigacions, independentment d'on estiguin ubicats els recursos que necessiten".

En la realització del Grid de càlcul CESCA-CESGA, els centres de supercomputació van comptar amb el suport de RedIRIS i HP Europa.

Oferta pel Servei d'Accés Remot, la connexió des de casa a través de l'Anella

Aquest inici de curs, el CESCA i Auna Telecomunicaciones proposen una oferta especial per promoure la connexió ADSL del Servei d'Accés Remot (SAR), dirigit a professors i investigadors.

Fins al 31 de desembre la quota d'alta serà gratuïta.

Trobareu més informació a ADSL.

L'avantatge principal del SAR respecte a les altres connexions comercials és l'accés amb qualitat de servei als recursos restringits de l'Anella Científica:

D'aquesta manera, els recursos disponibles per a l'usuari del SAR són els mateixos indistintament de si es connecta des del seu lloc de treball o des de la seva llar. A més, l'accés a Internet es realitza a través de les línies de l'Anella Científica i de RedIRIS, que ofereixen més velocitat en les connexions amb les institucions dedicades a la recerca.

El SAR també està disponible a través d'XDSI o XTB (telefonia convencional), amb o sense tarifa plana.

Allotjat equipament informàtic per al projecte Nodat

L'objectiu fonamental del projecte Nodat és facilitar l'accés a Internet a la població catalana evitant així la fractura digital i social. Per això, aquest projecte aglutina les diverses iniciatives existents desenvolupades per administracions locals i departaments del Govern de Catalunya i, a més, té prevista la creació de nous punts d'accés a Internet dins l'anomenada Xarxa de Telecentres de Catalunya. Aquest projecte està impulsat i coordinat pel Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació a través de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya.

Per a aquest projecte es disposa de tres servidors, un Sun 280R i dos Proliant ML350 PIII, que es troben allotjats a les instal·lacions del Centre. Aquestes màquines fan les tasques de servidor del web de la Xarxa de Telecentres de Catalunya, www.xarxa365.net, i servidor web i de correu de www.xarxa-omnia.org. Així, aquest maquinari disposa de connectivitat a l'Anella Científica i a Internet, continuïtat elèctrica garantida i, a més, per al servidor Sun, es realitzen còpies de seguretat a través del robot d'emmagatzematge massiu de dades.

Estudiar a Catalunya, web hostatjat

La Generalitat de Catalunya, a través del Consell Interuniversitari de Catalunya, ha presentat el servei Estudiar a les Universitats a Catalunya, que té com a objectiu mostrar el conjunt d'estudis universitaris i informar sobre l'accés i altres aspectes d'interès per als futurs estudiants. El web estudiaracatalunya.net es troba hostatjat al Centre i està disponible en català, castellà, anglès i francès.