Benvinguda
Novembre
2005 
Més de 260.000 tesis consultades el mes d'octubre
El servei de Tesis Doctorals en Xarxa (TDX), coordinat conjuntament amb el CBUC, ha rebut 261.169 consultes durant el mes d'octubre. Fita important, ja que mai en la història del TDX s'havia arribat a un nombre tan alt de consultes mensuals. Les tesis més consultades han estat les de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i les de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) amb un 28% i un 27% de consultes, respectivament. Les segueix la Universitat de Barcelona (UB) amb un 15%.
Cal destacar el nombre de consultes que han rebut les tesis introduïdes per la Universitat de València (UV), un 12% de les consultes totals. La UV va incorporar-se al TDX a l'abril de 2003 i durant l'octubre d'aquest any ha arribat a ésser la tercera universitat que més tesis ha incorporat, fet que ha permès que les seves consultes hagin anat augmentant notablement.
La tesi més consultada durant l'octubre ha estat Predicció de la radiació solar espectral UV mitjançant models de dispersió múltiple. Aplicació a la predicció de l'índex UV a Catalunya de l'autor Elies Campmany Pons, que ha estat dirigida per Jeroni Lorente Castelló del Dept. d'Astronomia i Meteorologia de la UB, amb 1.779 consultes.
Jornada de portes obertes
Del 7 al 11 de novembre, de 10.00 a 12.00 h., assistència gratuïta amb inscripció prèvia.
Enguany se celebra la desena edició de la Setmana de la Ciència, una iniciativa que té l’objectiu d’apropar la ciència i la tecnologia a la societat. Com ja és habitual, el CESCA hi participa oferint visites guiades a les seves instal·lacions, mostrant al públic les tecnologies avançades de comunicacions, els supercomputadors i els projectes de recerca científica que s’hi estan duent a terme.
Les visites es realitzaran la setmana del 7 al 11 de novembre, i inclouran un passeig pel Museu Tecnològic de Supercomputació, una visita a la sala de màquines, que acull el maquinari de supercomputació i de comunicació d'altes prestacions, i una breu xerrada sobre les activitats que realitza el Centre.
Totes aquestes activitats són gratuïtes, però cal fer una preinscripció perquè les places són limitades. Per fer-ho, si us plau, adreceu-vos al telèfon 93 205 6464 o a secretaria@cesca.es.
| Lloc: |
CESCA
(Edifici Annexus) Gran Capità, s/n 08034 Barcelona |
Nova versió d'ADF a obacs
Ha estat actualitzat el programari ADF a la versió 2005.01b a l'Altix 3700 (obacs). El procés d'actualització a la resta de màquines es durà a terme a mesura que els corresponents binaris estiguin disponibles.
ADF és un programa mecano-quàntic per sistemes poliatòmics que implementa la teoria del funcional de la densitat (DFT). Per a més informació sobre aquesta eina podeu adreçar-vos a la secció ADF.
L'Institut de Recerca Oncològica amplia fins a 4 Mbps
L'Institut de Recerca Oncològica (IRO) ha augmentat el seu cabal de connexió a l'Anella Científica. Des del 15 de novembre, es connecta amb una línia ADSL a 4 Mbps. Fins ara aquesta institució es connectava amb una línia punt a punt de 512 Kbps.
L'IRO, creat l'any 1992, és una fundació privada que té com a objectiu principal la recerca bàsica, orientada a la permanent actualització de coneixements i a la innovació tecnològica, en benefici de les àrees en què treballa en el camp de les ciències de la salut. Aquest Institut s'estructura en cinc departaments: Receptors Cel·lulars, Càncer i Metàstasi, Genètica Molecular, Biologia Cel·lular i Criobilogia i Teràpia Cel·lular.
Setmana de la Ciència
Enguany s’ha celebrat la desena edició de la Setmana de la Ciència, una iniciativa que té l’objectiu d’apropar la ciència i la tecnologia a la societat. Com ja és habitual, el CESCA hi ha participat oferint visites guiades a les seves instal·lacions, que han inclòs un passeig pel Museu Tecnològic de Supercomputació, una visita a la sala de màquines, que acull el maquinari de supercomputació i de comunicació d'altes prestacions, i una breu xerrada sobre les activitats que realitza el Centre.
En total s’han rebut 122 visitants, que han pogut
observar les tecnologies avançades de comunicacions,
els supercomputadors i els projectes de recerca
científica que s’hi estan duent a terme
actualment.
La Universitat de Lleida s'incorpora al servei Veu per Internet a l'Anella
Des del 18 de novembre la Universitat de Lleida (UdL) té en funcionament el servei Veu per Internet a l'Anella (VIA), l'objectiu del qual és aprofitar la infraestructura de l'Anella Científica per cursar les trucades de les universitats de Girona, Rovira i Virgili i de Lleida cap a Barcelona amb cost de trucada metropolitana.
Aquest servei conviu amb la telefonia tradicional de manera que no s'han hagut de modificar de forma considerable les instal·lacions internes actuals de la UdL ni adquirir nous terminals. L'usuari continua tenint un telèfon convencional i el direccionament de les trucades és automàtic.
La Universidad de Murcia introdueix la primera tesi al TDX
La Universidad de Murcia (UM) va introduir el 22 de novembre la seva primera tesi al TDX, essent la catorzena universitat que ha decidit incorporar les seves tesis al servidor. Santiago Torres, vicerector de la UM ha expressat la seva satisfacció pel fet que “tots els doctors de la nostra universitat puguin utilitzar aquest servei i que les tesis que introdueixin esdevinguin el reflex de l’activitat de recerca que es desenvolupa a la UM”.
Torres ha comentat també que “el TDX és un projecte innovador, obert i cooperatiu que està donant molt bons resultats dins l’àmbit de la disponibilitat de les tesis en accés obert” i ha afegit que “aquest servidor incorpora tots els requisits necessaris de les noves tecnologies de la informació, permetent una consulta amigable i fàcil per l’investigador”.
La primera tesi introduïda porta per títol Comentario de Achilles Statius a Tibulo (Libro I). Edición, traducción y estudio, de Rosa Almaida, i ha estat dirigida per la Dra. Francisca Moya del Baño. Aquesta investigació, com explica la seva directora, “posa de manifest els comentaris d’un humanista hispà, Aquiles Estaço (en llatí, Achilles Statius) sobre un poeta, Tibulo, donant a conèixer un treball humanístic que pot ajudar a molts estudiosos de la filologia clàssica en la seva recerca”. Aquesta tesi consisteix en una edició, traducció i estudi dels comentaris d’Aquiles Estaço a Tibulo, publicats a Venècia el 1567. La investigació, emmarcada dins el projecte de recerca PB98-0393, finançat per la Dirección General de Investigación, Ciencia y Tecnología (DGICYT) sobre les aportacions dels humanistes hispans a la filologia clàssica, pretén valorar l’aportació d’Aquiles Estaço a la transmissió i recepció del poeta Tibulo.
Criteris d'acessibilitat
Els webs del CESCA i del CATNIX s'han actualitzat per adaptar-los als criteris d'accessibilitat que descriu la Llei 34/2002, d'onze de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic (LSSI), i la resolució del Consell de la Unió Europea, del 25 de març de 2002, sobre el Pla d'acció e-Europa d'accessibilitat dels webs públics i del seu contingut. Les normatives fan incís en la necessitat de que les administracions públiques apliquin, abans del 31 de desembre de 2005, les mesures adequades en els seus webs per tal de fomentar els criteris d'accessibilitat als continguts. Així, s'han introduït diversos canvis en els webs que possibiliten l'accés a la informació digital del públic en general, però especialment de persones amb dificultats d'accés a la informació.
Ambdós webs compleixen amb la normativa desenvolupada per la Web Accessibility Initiative (WAI), una entitat que desenvolupa estratègies, guies, i recursos que ajuden a fer accessible els webs a les persones amb discapacitats. La WAI segueix les recomanacions del World Wide Web Consortium (W3C), un organisme que desenvolupa tecnologies, normes i eines per treure el màxim profit d'Internet.
Les normes d'accessibilitat, anomenades Pautes d'Accessibilitat al Contingut Web, són acceptades universalment i s'organitzen en punts de verificació, que determinen si el web és de fàcil accés després de superar els nivells d'accessibilitat. Aquests nivells són tres i es classifiquen segons la facilitat que té l'usuari d'accedir a la informació. En aquest sentit, els webs del CESCA i del CATNIX compleixen el Nivell Triple-A (WAI-AAA) d'accessibilitat, que garanteix l'accés de persones amb deficiències a la seva informació.
Iberbanda es connecta al CATNIX
L’operador nacional de serveis de comunicació de banda ampla, Iberbanda, es connecta al Punt Neutre d’Internet de Catalunya (CATNIX) des del 23 de novembre amb una velocitat de 4 Mbps.
Iberbanda és una companyia operadora de serveis de comunicació de banda ampla que proporciona, per mitjà d’una xarxa autònoma de telecomunicacions amb accés LMDS (Local Multipoint Distribution System), serveis avançats d’accés a Internet d’alta velocitat, transmissió de dades, housing, telefonia i serveis de valor afegit a la xarxa.
L'efecte Bolonya als sistemes d'informació
 |
El 23 de novembre va tenir lloc la Trobada dels Serveis Informàtics de les Universitats de Catalunya (TSIUC), que convoca cada any el CESCA, i que enguany ha tingut lloc a la URL. Aquesta sisena trobada ha estat dedicada a parlar sobre els efectes que la consecució de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) tindrà en els sistemes informàtics de les universitats i debatre l’estat actual d’aquest procés d’adequació en el sistema universitari català. |
Els encarregats d’obrir la TSIUC’05 van ser Oriol Ferran, secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, i Esther Giménez-Salinas, rectora de la URL. Ferran va parlar sobre la Societat del Coneixement a Catalunya i com aquesta depèn en gran mesura de com es plantegi la incorporació de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC) en tot el procés formatiu. En aquest sentit, Ferran va insistir en la importància que rebran les universitats en aquest procés, ja que “l’impuls d’incorporació a l’EEES fa que les universitats esdevinguin un espai d’atenció preferent on la implantació i el desenvolupament de les TIC han de facilitar la cooperació, la comunicació i la col·laboració entre les universitats amb la finalitat d’augmentar l’intercanvi d’informació”, va afegir Ferran.
La rectora de la URL va dir que “l’adaptació de les universitats a l’EEES, esdevindrà la oportunitat per portar a terme grans canvis a les universitats, ja que aquestes són institucions amb gran tradició i profundament resistents a qualsevol transformació” i va afegir que “els sistemes d’informació són les eines necessàries per aconseguir aquest canvi”.
Per parlar sobre l’EEES, la trobada va comptar amb la presentació de tres ponències. Benjamín Suárez, catedràtic de la UPC i coordinador del Programa de Convergència Europea de l’ANECA, va parlar sobre la segona transició de la universitat espanyola i les dificultats per dur-la a terme. El director de Relacions Externes i Corporatives de la Universidad Autónoma de Madrid (UAM), Luciano Galán, va oferir una visió del comerç internacional de la educació superior i de les conseqüències laborals i econòmiques que comportarà l’efecte Bolonya, mentre que Arne Laukholm, director de Sistemes d’Informació a la University of Oslo, va explicar el resultat de la implementació de Bolonya en aquesta universitat noruega com a experiència rellevant ja que el Govern noruec la va finançar amb 3,2 milions d’euros per ésser lliurada gratuïtament a totes les altres universitats del país escandinau.
La TIUC’05 va finalitzar amb una taula rodona on diversos representants d’universitats i institucions relacionades amb l’ensenyament superior i la recerca van debatre sobre l’adaptació de la Universitat a l’EEES, explicant casos particulars.
En la cloenda, Ramon Vilaseca, director general
d’Universitats, va agrair l’assistència a
les quasi cent persones que es van congregar a la URV i va
remarcar que l’Administració farà el
màxim possible per finançar el procés
d’adequació de les universitats a l’EEES.
Segons Vilaseca, “els pressupostos de les universitats
públiques estan creixent a un ritme d’un 10%
anual i es pretén augmentar la quantia d’aquests
complements i ajuts per fer possible aquesta
adequació”. A més, Vilaseca va afegir que
“cal que les universitats es plantegin una meta
sostenible que permeti que aquest procés esdevingui
una realitat”.
La TSIUC'05 ha estat possible gràcies a la tasca duta a terme per la comissió organitzadora formada per Teresa Grané, de la UPF; Dídac López, de la UDG; Xavier Canaleta, de la URL, i Miquel Huguet, del CESCA. La trobada va comptar amb el patrocini de les empreses Hewlett Packard i Sun Microsystems, i la col·laboració de la URL i Satec.
|
El BSC-CNS amplia a 2 Gbps la seva connexió a l'Anella
El Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS) ha duplicat la seva connexió a l’Anella, passant d’1 Gbps a 2 Gbps. El motiu d’aquesta ampliació és dedicar un dels gigabits exclusivament al tràfic del projecte DEISA. El tràfic regular continuarà circulant per la connexió habitual a l’Anella d’un gigabit disponible des de desembre de 2004. El director del Centre, Mateo Valero, va comentar que “aquesta velocitat permet oferir el millor servei als usuaris del Centre, donat el gran volum d’informació que s’intercanvia” i va afegir que “tant nosaltres com els nostres usuaris obtenim un gran benefici disposant d’aquesta velocitat”.
El BSC-CNS és un consorci format pel Ministerio de Educación y Ciencia, la Generalitat de Catalunya a través del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, i la Universitat Politècnica de Catalunya.
El Centre, que s’ha inaugurat recentment, acull el MareNostrum, el superordinador més potent d’Europa i el vuitè a escala mundial. L’ordinador, que va ser adquirit a l’empresa IBM el mes de març de l’any passat, s’utilitza en àmbits d'investigació que van des de la biomedicina i la meteorologia fins a l'automoció o el sector aeroespacial, entre altres, permetent resoldre complexes operacions relacionades amb el genoma humà, el plegament de les proteïnes, el desenvolupament de medicaments o el canvi climàtic.
