Benvinguda
Desembre 2008 
Nova connexió del CELLS a
l'Anella Científica
El Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum Sincrotó (CELLS), que es connecta a l'Anella Científica des de l'any 2006, ja disposa de connectivitat amb un cabal de 500 Mbps a la seva seu oficial situada a Cerdanyola del Vallès, al costat de la UAB. Fins que no han finalitzat les obres de construcció del sincrotó ALBA, el CELLS es connectava a l'Anella des de les instal·lacions de l'Edifici de Ciències de la UAB amb un cabal de 100 Mbps, connexió que encara manté operativa.
El sincrotó ALBA està integrat per un edifici principal de formigó i vidre en forma de cargol de 140 metres de diàmietre i per dues plantes subterrànies on s'ubiquen els tallers i els centres de producció d'energia. Gràcies a la llum que genera el sincrotó al accelerar electromagnèticament les partícules es poden estudiar l'estructura i les propietats dels materials i fer recerca en ciències de la vida i ciències dels materials, entre d'altres.
Aturada del Compaq HPC320 i del beowulf
S'han aturat els servidors Compaq HPC320 (guilleries) i beowulf (montnegre) instal·lats el juliol de 2001.
El Compaq HPC320 disposava de 8 nodes ES40 (4 EV68, 833 MHz, 64 KB/8 MB), 28 GB de memòria principal, 892 GB en disc, un Rpunta de 53,31 Gflop/s i Rmàx de 40,84 Gflop/s, interconnectats amb Memory Channel II de 100 MB/s. Va ésser ampliat el gener de 2004 amb 8 GB de memòria.
El beowulf disposava també de 8 nodes DS10 (1 EV67, 600 MHz, 64 KB/2 MB), 4 GB de memòria principal, 291 GB en disc, un Rpunta de 9,60 Gflop/s i un Rmàx estimat de 7,68 Gflop/s, interconnectats amb Myrinet de 2 Gbps.
Des de la seva instal·lació, l'HPC320 i el beowulf han proporcionat 1.659.396 i 313.688 hores computacionals, respectivament. A més, l'HPC320 es va utilitzar per les proves del Grid CESCA-CESGA el juliol de 2003 i va allotjar-hi la base de dades Oracle 10g RAC del projecte GAIA fins al 2006 quan es va migrar al clúster d'e-informació.
L'Anella facilita la
retransmissió d'una operació entre la
Fundació Puigvert i Veneçuela
L'Anella Científica ha facilitat la retransmissió per videoconferència, des de la Fundació Puigvert, d'una operació de cirurgia robòtica realitzada amb el sistema Da Vinci, en el marc del "XIX Curso Práctico Internacional de Cirugía Endoscópica y Laparoscópica Urológica" que ha tingut lloc a l'Instituto Docente de Urología, a Valencia, Veneçuela.
La retransmissió ha comptat amb un flux de vídeo i àudio de qualitat DVD i amb una velocitat de fins a 4 Mbps sostinguts que s'ha transmès per les diferents xarxes acadèmiques i de recerca: l'Anella Científica, RedIRIS, Géant2, Internet2 fins arribar a RedCLARA.
La operació en qüestió, que ha durat tres hores, va ser una cistoprostatectomia radical més linfadectomia extensa bilateral feta amb el robot Da Vinci i realitzada pel Dr. Joan Palou, cap de la Unitat d'Urologia Oncològica del Servei d'Urologia de la Fundació.
La Fundació Puigvert compta, com a institució pionera a l'Estat, del primer sistema quirúrgic robotitzat que permet realitzar intervencions mínimament invasives, anomenat Da Vinci. Aquest robot, transforma els moviments dels dits del cirurgià, a través d'uns comandaments i uns pedals, en el moviment instrumental dels braços que estan en contacte directe amb el pacient. A més disposa d'una excepcional visió en tres dimensions i un sistema que corregeix un possible tremolor de les mans.
La Fundació Puigvert, connectada a l'Anella Científica des de l'any 2004, és una entitat sense ànim de lucre que se serveix d'un centre monogràfic dedicat a la urologia, la nefrologia i l'andrologia, especialitats que desenvolupa plenament a través de les seves activitats assistencials, docents, de recerca i de divulgació.
La UAB assaja un curs de cant
d'òpera a través de l'Anella
La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha organitzat una prova pilot d'una classe de cant d'òpera en línia que s'ha retransmés a través de l'Anella Científica entre el campus de la UAB a Sabadell i la Universitat Politècnica de València. Per dur a terme aquesta prova s'han habilitat dos circuits dedicats: un de la UAB cap a i2CAT i un d'i2CAT cap a RedIRIS que va a València.
La classe ha consistit en cantar des d'una sala d'actes situada a la Universitat Politècnica de València i impartir la lliçó des de l'Escola Universitària d'Informàtica de la UAB a Sabadell. L'estructura de la classe s'ha repartit en sessions de 30 minuts amb una soprano, un tenor, una mezzosoprano i un baríton. Cada alumne ha començat amb unes vocalitzacions acompanyades de piano i, a continuació, ha interpretat una obra amb l'acompanyament d'un pianista.
Aquesta prova pilot forma part d'un projecte global d'aprenentatge electrònic de cant, Electronic Learning Sing (ELS), consistent en el disseny, desenvolupament i prova d'un sistema presencial a distància (telepresència) per a la formació de cantants d'òpera. Compta amb la participació de l'Ajuntament de Sabadell, la Fundació i2CAT i el Laboratori d'Aplicacions Multimèdia LAM-UPC.
"El Messies participatiu",
retransmés per l'Anella Científica
L'edició d'enguany a
Barcelona de la sèrie de concerts de "El Messies
participatiu", que organitza l'obra social de "la Caixa", ha
estat retransmesa en directe per l'Anella Científica
des del Liceu amb un flux d'àudio i vídeo d'1
Mbps.El concert s'ha pogut seguir a través del web de l'obra social de "la Caixa". Així, els interessats en aquesta activitat musical que no han pogut assistir al Liceu han gaudit d'aquest concert a través de la xarxa.
El concert ha consistit en la interpretació multitudinària de l'oratori El Messies de Händel on cantants amateurs han participat en la interpretació d'algunes parts corals de l'obra.
Des de 1995, els concerts participatius de El Messies reuneixen a prestigiosos músics professionals i a cantants aficionats a la música coral per interpretar una de les obres més significatives del repertori nadalenc.
100 números de Teraflop
A continuació de la
reunió del Consell de Govern, s'ha presentat als seus
integrants el número 100 del Teraflop, una revista que va
néixer el novembre de 1994 amb la voluntat de "ser un
pont de comunicació entre el CESCA i els seus usuaris
i amics", explicava a l'editorial del primer número
l'equip directiu encapçalat per Teresa Delàs.
Durant l'acte de celebració, a més, la
comissionada per a Universitats i Recerca, Blanca Palmada, ha
lliurat al president del CESCA, Rafael Español, un
present commemoratiu dels seus 10 anys de presidència,
que s'han complert el 14 de desembre.Durant l'acte de presentació del Teraflop 100, el director del CESCA, Miquel Huguet ha recordat la trajectòria d'aquesta publicació, que va sorgir amb la intenció d'informar "de les novetats en el món de la supercomputació així com dels projectes que els investigadors desenvolupen al nostre Centre i que, 100 números després, continua publicant-se amb el mateix objectiu, però reflectint avui dia l'ampli ventall d'usuaris a qui el Centre dóna servei, no només en supercomputació, sinó en comunicacions avançades, repositoris i portals, i en disseny de fàrmacs, entre d'altres".
En lliurar el present al
president Español, la comissionada Palmada va comentar
que de la mateixa manera que el Teraflop ha anat canviant al
llarg d'aquests anys, però mantenint la mateixa
capçalera, el CESCA, sense canviar el seu nom, ha
tingut la suficient flexibilitat per ampliar la seva
activitat i adequar els seus serveis a les necessitats dels
seus usuaris. Per la seva banda, Rafael Español va
parlar de la importància i la necessitat de tenir
estabilitat en l'àrea d'universitats i recerca per
poder tirar endavant projectes amb
continuïtat.1.608 pàgines d'informació en 100 Teraflop
El primer número del Teraflop publicava els càlculs per al vaixell espanyol de la Copa Amèrica, l'adquisició d'un IBM SP2 per reemplaçar l'IBM 3090, l'entrevista a Jorge Wagensberg, director del Museu de la Ciència i aleshores usuari de supercomputació del Centre, i l'organització d'un seminari per a químics sobre aplicacions de futur a internet. Internet, en aquell moment, no era ni de bon tros la xarxa de què disposem avui dia. L'Anella Científica tot just feia un any que s'havia creat i la velocitat dels seus punts accés metropolitans era de 10 Mbps.Així, les comunicacions tot just començaven a desenvolupar-se i no va ser fins un any més tard, el 1995, que el Teraflop va incloure una de les primeres notícies sobre la recerca que el grup de Fòtonica de la UPC, liderat per Lluís Torner, estava realitzant usant el Cray per dissenyar dispositius totalment òptics aplicables a les tecnologies de la informació i les comunicacions. 10 anys més tard, l'octubre de 2005, el Teraflop presentava un nou centre que es connectava a l'Anella Científica, l'Institut de Ciències Fotòniques, dirigit per Torner.
Al llarg d'aquests 100 números, més enllà d'estendre el coneixement de la supercomputació i les comunicacions avançades, el Teraflop ha estat un aparador de l'evolució de les noves tecnologies, de les recerques que en fan ús i, especialment, dels grups de recerca i dels seus investigadors. Així, en els darrers anys, s'està posant un especial interès en difondre els avenços en recerca assolits i en donar a conèixer els investigadors que hi ha al darrera, perquè més enllà de les tecnologies, són les persones les que amb les seves inquietuds i esforç fan avançar la recerca.
Del diari a la revista
En aquests 100
números, la publicació ha introduït canvis
en el seu format en dues ocasions. Va començar amb un
format A3 i amb 4 pàgines, i l'abril de 1997, amb el
número 22, va fer el gran salt en el seu disseny i va
passar a ser una revista a tot color de format A4 i amb 12
pàgines. Com explicava el director del Centre, Miquel
Huguet, "la finalitat continua sent la mateixa, difondre
l'ús i els beneficis de les tecnologies d'altes
prestacions", però amb un format "més
còmode i atractiu".A partir del número 59, el juliol de 2001, la revista ampliava els seus continguts i passava a 16 pàgines, cosa que fins aleshores només s'havia fet amb els números dedicats a la Memòria d'activitats. El número 59 presentava el Compaq HPC320, que feia doblar la potència de càlcul del Centre, la cinquena edició de la Trobada de l'Anella Científica, i la connexió a l'Anella del Centre Unesco, entre d'altres.
Amb el número 75, dedicat a la Memòria d'activitats de 2003, es va renovar la capçalera i, a partir del març de 2006 amb el número 86, la coberta del Teraflop es va redissenyar tacant tot el paper i la revista va passar definitivament de 16 a 20 pàgines, per poder incloure el creixent nombre d'usuaris i de serveis del Centre.
Adquisició d'un
clúster de càlcul
El CESCA, en data 17 de desembre, ha resolt l'adjudicació provisional del contracte per a l'adquisició d'un clúster de càlcul a l'empresa Bull (España), S.A. per un import de 114.840,64 €, IVA inclòs, amb subjecció al Plec de clàusules administratives particulars en el seu moment aprovat i a l'oferta presentada per l'adjudicatari.
El clúster adquirit està conformat per 56 processadors (de 4 nuclis) a 3,0 GHz, 896 GB de memòria principal i 28 TB en disc; a més de dos nodes per a gestió i accés, cada un d'ells amb dos processadors (de 4 nuclis) a 2,5 GHz, 1,16 TB d'espai en disc i 8 i 16 GB de memòria, respectivament. També, el clúster disposa d'una xarxa d'alt rendiment InfiniBand que permetrà optimitzar el rendiment de les aplicacions moderadament paral·leles.
En compliment d'allò establert a l'article 135.3 de la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de contractes del sector públic, es fa pública la referida adjudicació provisional i, simultàniament, es procedeix a notificar la resolució adoptada a la resta de licitadors i al Registre Públic de Contractes de la Generalitat de Catalunya.
Nova col·lecció de la
UB
La Universitat de Barcelona (UB) ha incorporat al Dipòsit de la Recerca de Catalunya (RECERCAT) una nova col·lecció per als documents de treball de la Xarxa de Referència en Economia Aplicada (XREAP).
La XREAP té com a objectiu difondre els treballs més representatius de la recerca realitzada pels més de 100 investigadors dels 7 grups de recerca que composen aquesta xarxa, reconeguda per la Generalitat de Catalunya. Aquests grups estan vinculats a la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Rovira i Virgili.
Per això, aquesta col·lecció, a la qual s'accedeix a través de la comunitat "Universitat de Barcelona", properament també es podrà accedir des de la comunitat "Universitat Autònoma de Barcelona".
La Memòria Digital de
Catalunya
El repositori Memòria Digital de Catalunya (MDC) ha actualitzat el seu programari, ha redissenyat la seva interfície gràfica per fer-la més accessible i s'ha migrat al clúster d'e-informació d'alta disponibilitat del CESCA. L'MDC, creat el novembre de 2006, està gestionat pel Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) i la Biblioteca de Catalunya (BC), i compta des d'ara amb la col·laboració del CESCA com a soci tecnològic.
MDC és un repositori
cooperatiu des d'on es poden consultar, en accés
obert, col·leccions digitalitzades de revistes
catalanes antigues, fotografies, mapes, cartells, ex-libris,
etc. relacionats amb Catalunya. La seva principal finalitat
és augmentar la visibilitat i consulta del patrimoni
català. Així, aquest repositori té com a
objectius impulsar la digitalització del patrimoni
català, esdevenir interfície de consulta
conjunta d'aquest patrimoni i facilitar els instruments per a
la seva preservació.Actualment, conté 245.143 documents repartits en 21 col·leccions. Les institucions que formen part del repositori són les universitats de Barcelona, Autònoma de Barcelona, Politècnica de Catalunya, Pompeu Fabra, de Girona, de Lleida, el Consell Català de l'Esport, l'Institut Cartogràfic de Catalunya, la Biblioteca Rosa Sensat, l'Ateneu Barcelonès i el Centre Excursionista de Catalunya. Els continguts digitals de l'MDC estan organitzats en col·leccions que es poden cercar fàcilment des de la pàgina principal del repositori. L'MDC permet, a més, la cerca avançada per camps, proximitat o data, i cercar a totes les col·leccions o només a les seleccionades prèviament.
Els resultats de les cerques també es poden personalitzar visualment per organitzar-los per títol, en vista de miniatura, de forma jeràrquica, en quadrícula, etc. A més, a l'apartat de favorits es poden guardar els documents preferits o les col·leccions de més interès.
Pel que fa a la incorporació dels documents digitalitzats, les pròpies institucions són les encarregades d'introduir i gestionar les imatges o els PDF dels documents i les seves metadades. A part de crear les col·leccions també poden personalitzar-se, com ara modificar la capçalera per incloure el logotip de la institució o de la col·lecció, indicar la forma en què es llisten els documents de les col·leccions, etc.
L'MDC usa el programari CONTENTdm, que serveix per gestionar les col·leccions digitals i permet l'administració completa de la base de dades mitjançant una interfície web. L'MDC, a més, permet que les metadades dels documents poder ser recol·lectades per altres repositoris que usin el protocol OAI-PMH. A més, s'ha actualitzat la versió d'aquest programari a la 3.4, que ha comportat diverses millores, entre les que destaca el tractament dels fitxers PDF (vista de miniatures [thumbnails]), cerques en el text complet, senyalització de les paraules de cerca, etc. i s'ha renovat el disseny del repositori per fer-lo més accessible i intuïtiu.
L'MDC s'allotja al clúster d'e-informació d'alta disponibilitat del CESCA on també estan els altres repositoris cooperatius TDX, RECERCAT, RACO i PADICAT.
Connexió de backup entre l'Anella
Científica i RedIRIS
S'ha posat en funcionament la connexió de l'Anella Científica amb RedIRIS a través del seu node situat a València. D'aquesta manera, els dos nodes de presència de que disposa l'Anella, el del Campus Nord i el de Telvent, intercanvien les rutes amb dos nodes diferents de la xarxa acadèmica espanyola.
Així, el node del Campus Nord té sortida a través de l'equipament de nivell 3 de RedIRIS a Barcelona i el node de Telvent ho faria per mitjà del node de València, en cas que el primer node deixi de funcionar. Amb aquesta connexió de backup l'Anella Científica guanya en redundància i disponibilitat.
Un nou repositori de continguts
docents
Materials Docents en Xarxa (MDX) és un nou repositori cooperatiu amb continguts docents digitals, com ara documents de text, arxius de so, imatges, vídeos didàctics... Des de l'any 2007, un grup de treball del CBUC, liderat per Mercè Cabo (UPF), ha estat treballant en el desenvolupament d'aquest repositori, que estarà en producció el 2009. Aquest mes de desembre s'ha implementat el programari que s'usarà per cercar el material i el disseny del seu portal web.
Per a Cabo, "els materials docents digitals es troben en continu augment a conseqüència del fort creixement de l'ús d'internet i de l'expansió de les plataformes docents per l'augment de la seva utilització com a un mitjà d'educació i comunicació més. Aquests documents digitals són difícils de cercar i de recuperar i, per això, disposar d'un repositori específic esdevé una opció molt útil, ja que donarà visibilitat de forma col·lectiva als materials docents produïts a les universitats participants".
MDX serà un repositori híbrid, és a dir, contindrà tant documents en accés obert com d'altres restringits i el seu procés d'introducció dels documents es farà per recol·lecció de les metadades de les institucions que ja disposen d'un repositori de material propi i el vulguin mantenir així, o bé, incorporant-los directament per a aquelles que no tinguin d'un de propi. Així, MDX esdevindrà una interfície conjunta de cerca gestionada de forma consorciada que atorgarà una major visibilitat i preservació als materials que contindrà. A més, disposar d'aquesta plataforma comuna afavorirà l'estandarització de les metadades i dels processos d'incorporació i catalogació dels documents digitals.
Els documents incorporats a l'MDX s'emmagatzemaran al clúster d'alta disponibilitat del CESCA, soci tecnològic del repositori i coordinador juntament amb el CBUC. L'MDX compta, de moment, amb nou universitats participants: la de Barcelona, l'Autònoma de Barcelona, la Politècnica de Catalunya, la Pompeu Fabra, la de Girona, la de Lleida, la Rovira i Virgili, l'Oberta de Catalunya i la Jaume I.
L'MDX es basa en el programari DSpace, el mateix que empra el repositori RECERCAT, que és compatible amb el protocol d'interoperabilitat OAI-PMH com a proveïdor i recol·lector de metadades. Per al tractament d'aquestes darreres s'usa Dublin Core. Els continguts de l'MDX estaran definits per les pròpies institucions participants, que els organitzaran en diferents apartats: col·leccions, assignatures, temes... per facilitar la seva cerca.
206 revistes a RACO
El repositori de Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO) ha tancat l'any amb 206 revistes disponibles, 47 més que el 2007, de 40 institucions participants. A més, per primer cop s'ha incorporat una revista de la UB al repositori que usarà l'eina de gestió avançada de RACO per dur a terme tot el seu procés editorial.
Així mateix com a resultat dels ajuts del CBUC per a la digitalització restrospectiva de revistes, 37 publicacions han pogut digitalitzar els seus exemplars que només teníen disponible en format paper. D'aquestes 37 revistes, 18 ja estan disponibles per ser consultades a través del repositori, de les quals 11 són publicacions noves que s'hi han incorporat gràcies a aquesta digitalització. Les 19 restants estaran disponibles properament.
Aquestes 11 revistes noves, cinc pertanyen a la Universitat Jaume I i són: Asparkía: investigació feminista, que aborda aquells temes enquadrats en la recerca feminista i els estudis de gènere amb una perspectiva interdisciplinar; Cultura, lenguaje y representación, que té per objectiu aprofundir en els aspectes més rellevants de la definició i del funcionament dels fets culturals, tant en el seu vessant teòric com empíric; Dossiers feministes, que, en forma de monogràfic, conté articles sobre recerca feminista i estudis de gènere; Recerca: revista de pensament i anàlisi, que tracta de combinar articles de reflexió i pensament, i Tiempos de América: revista de historia, cultura y territorio, que ofereix investigacions relacionades amb la Història, la Història de l'Art i el territori d'Amèrica Llatina.
Les altres sis són: Estudis d'història agrària, de la Universitat de Barcelona, que conté documents amb una rellevància especial pel coneixement del món rural i articles sobre les investigacions d'història agrària de Catalunya; Papers: Regió Metropolitana de Barcelona: Territori, estratègies, planejament, de la Universitat Autònoma de Barcelona, que té com a objectiu fer arribar el debat al voltant dels problemes i opcions de la Regió Metropolitana de Barcelona; Scriptura, de la Universitat de Lleida, que difon estudis de literatura, principalment en l'àmbit hispànic; Suports: revista catalana d'educació especial i atenció a la diversitat, de la Universitat de Vic, que busca el progrés i l'educació de tots els alumnes a través dels seus articles; Maina, de la Universitat de les Illes Balears, que va ser editada per l'Escola Universitària del Professorat d'Ensenyança General Bàsica entre 1979 i 1985, i Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, de l'Institut d'Estudis Empordanesos, que es publica des de 1959 i recull treballs de recerca inèdits sobre temes relacionats amb l'Empordà.
A més, les set restants, que ja es trobaven disponibles a RACO i de les quals s'han digitalitzat exemplars que només estaven en format paper, són: BELLS: Barcelona English Language and Literature Studies, de la UB, amb 11 exemplars digitalitzats; Arxius de l'ESAB, de la Universitat Politècnica de Catalunya, amb 15; Aloma i Ars Brevis, de la Universitat Ramon Llull, amb 19 i 12, respectivament; Revista del Centre de Lectura de Reus, del Centre de Lectura de Reus, amb 128 i Revista de Física i Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, de l'Institut d'Estudis Catalans, amb 25 i 10 exemplars digitalitzats, respectivament.
Per últim, durant aquest mes de desembre s'han incorporat tres revistes més al repositori: Revista d'Innovació i Recerca en Educació, Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria i Del Penedès, els dies 4, 2 i 16 de desembre, respectivament.
La Revista d'Innovació i Recerca en Educació, publicada per la Universitat de Barcelona, és la primera revista que usarà RACO per dur a terme la gestió de tot el seu procés editorial, és a dir, utilitzarà l'eina de gestió avançada de què disposa el repositori per controlar tot el procés pel qual passen els seus articles, el seu enviament, la seva revisió per parells... fins a la seva publicació. La finalitat central de Revista d'Innovació i Recerca en Educació és esdevenir un espai de consulta i difusió de la recerca educativa, especialment de la recerca sobre docència en els diferents nivells i àmbits educatius.
La segona revista, Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, publicada pel Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró i introduïda a RACO amb el suport tècnic de l'Institut Ramon Muntaner, actua de portaveu de les activitats del Museu, alhora que divulga part de l'important documentació que guarda el Museu i un extraordinari fons fotogràfic. Està disponible per consultar a text complet des del primer número de 1978.
La darrera revista, Del Penedès, la publica l'Institut d'Estudis Penedesencs i la incorpora a RACO l'Institut Ramon Muntaner. Aquesta publicació va néixer l'any 2002 amb la finalitat d'unir dues antigues publicacions, la Miscel·lània Penedesenca (que també es pot consultar a RACO) i la revista Gran Penedès, per unificar la informació bibliogràfica, els estudis i les activitats que es duen a terme des de l'Institut.
Estadístiques per a
RECYT
El Repositorio Español de Ciencia y Tecnología (RECYT) compta amb un nou mòdul d'estadístiques desenvolupat pel CESCA que contindrà dades d'interès sobre les revistes que hi inclou. En concret, amb aquest mòdul, RECYT podrà generar estadístiques generals sobre l'ús del repositori o de cadascuna de les revistes que hi incolu.
RECYT és un projecte de la Fundación Española de Ciencia y Tecnología (FECYT) que ha desenvolupat tecnològicament el CESCA. Conté revistes científiques espanyoles de qualitat contrastada i compta amb una hemeroteca pública, en la qual els usuaris poden cercar informació científica, i una part privada d'edició de revistes, que ofereix eines de revisió i d'edició integral d'articles i publicacions científiques pels professionals implicats en el procés d'edició.
Les estadístiques globals de RECYT, que començaran a funcionar el primer trimestre de 2009, donaran informació sobre el total d'articles publicats cada mes i el total anual, els articles consultats per revista, els més consultats per país i revista, els 30 articles més consultats l'any en curs, l'evolució dels articles publicats i l'evolució dels articles consultats al repositori.
Cal destacar que s'ha definit una consulta a un article com un accés al seu resum o bé, com la descàrrega del seu text complet. A més, els accessos automàtics de robots no es comptabilitzen com a consultes. Tampoc es comptabilitzen els accessos fraudulents des d'una mateixa IP ni els accessos realitzats des d'adreces de les institucions participants. Tanmateix s'usen les llibreries GeoIP per determinar-hi l'origen de les consultes per país.
També es podran generar estadístiques per a cada revista en concret. Cada institució decidirà quina informació de les seves revistes vol mostrar als usuaris. Així, de cada revista es podrà accedir al total dels seus articles publicats, als consultats per mes, als consultats per país, als 30 articles més consultats enguany, a l'evolució dels articles d'una revista en concret dins el repositori i a l'evolució de tots els articles consultats dins RECYT.
A més, des de RECYT es podran consultar les estadístiques de publicació, és a dir, el procés pel qual passen els articles des que s'envien fins que es publiquen. Així, es donarà accés al total de números publicats, als enviaments totals, a les revisions que han passat, als lectors registrats, al total de subscripcions...
Renovació de la Base de Dades
de Sumaris
La Base de Dades de Sumaris Electrònics (BDS) ha actualitzat el seu programari, ha redissenyat la seva interfície gràfica per fer-la més accessible i ha estat migrada al clúster d'e-informació. La BDS, un servei del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC), operatiu des de l'any 1998, compta des d'ara amb la col·laboració del CESCA com a soci tecnològic.
La BDS inclou els sumaris de bona part de les revistes subscrites per qualsevol de les institucions membres del Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC). Aquesta aplicació permet fer cerques per títol, ISSN o matèria de la revista o bé per autor i/o títol de l'article. També ofereix la possibilitat de subscriure's al servei d'alerta de qualsevol de les revistes que inclou per rebre per correu electrònic l'avís de nous números publicats.
Les institucions que formen part de la BDS són la Universitat de Barcelona, l'Autònoma de Barcelona, la Politècnica de Catalunya, la Pompeu Fabra, la de Girona, la de Lleida, la Rovira i Virgili, l'Oberta de Catalunya, la Biblioteca de Catalunya, la Universitat Jaume I, la Universitat de Vic, l'Escola Universitària del Maresme, el Centre de Lectura de Reus, l'Institut Cartogràfic de Catalunya, l'Institut del Teatre, la Casa Amèrica Catalunya, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, i el Servei Meteorològic de Catalunya.
La BDS es nodreix dels sumaris introduïts per aquestes institucions membres i pels proporcionats per la Universidad Complutense de Madrid i per la Universidad de La Rioja. L'actualització dels sumaris és diària amb la càrrega per part de les institucions membres i setmanal amb la càrrega d'un fitxer amb la totalitat dels sumaris que les universitats Complutense de Madrid i de La Rioja generen.
Nou programari i portal web
El nou programari que usa la BDS és basa en l'OJS que també utilitza el repositori RACO i que al ser un programari de codi obert, permet adaptar-lo a les necessitats específiques de la BDS. Així, s'ha pogut ampliar l'importador de l'OJS per tal que permeti importar els articles de més d'una revista alhora.
A més, aprofitant el canvi de programari s'han filtrat els continguts de la BDS per actualitzar-la i, per exemple, les publicacions que ja estan disponibles en accés obert a través de RACO s'han eliminat, ja que aquest repositori també conté un sistema d'alerta de nous números publicats. Actualment la BDS conté al voltant de 80.000 sumaris disponibles per a la seva consulta i quasi un miler d'usuaris registrats.
El portal d'accés a la BDS també s'ha renovat per fer-lo més accessible i intuïtiu, alhora que s'han afegit noves funcionalitats, com ara l'opció de recomanar a un amic la informació cercada o la de fer citacions.